Consejero delegado de CriteriaCaixa · Presidente de Aigües de Barcelona ·

Àngel Simon Grimaldos és, de formació, enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya i Màster en Direcció d’Empreses (MBA) per ESADE. És empresari i directiu de professió. Entre 1980 i 1989 va ocupar diversos càrrecs tècnics i de gestió en empreses i administracions públiques, i entre els anys 1989 i 1995 fou gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva posterior trajectòria ha estat vinculada al sector del sanejament i la distribució d’aigua. Actualment és president de la Fundació AGBAR, president executiu del Grup AGBAR i Senior Executive Vicepresident de Water Europe de SUEZ.

El Grup AGBAR, ara pertanyent a la multinacional francesa SUEZ, està format per un grup de més de 150 empreses que, des de 1867, han portat el futur a la gestió de l’aigua i del medi ambient. AGBAR és un referent internacional amb presència a Espanya, Xile, Regne Unit, Mèxic, Colòmbia, Algèria, Perú, Brasil, Turquia i els Estats Units. Sr. Simon, quina és la clau per poder gestionar eficientment aquesta dimensió?

Sempre he defensat que el principal actiu dels directius són les persones que l’envolten. Les persones són el motor que permet que les empreses avancin i assoleixin les seves fites. Per això, crec que els càrrecs directius han de procurar atendre les necessitats dels seus empleats, proporcionant serveis adequats, motivar-los i brindar-los la possibilitat de millorar i créixer en el seu lloc de treball.

Al marge del factor humà que, com deia, és clau, també hi ha tres pilars més sobre els quals s’ha de basar un lideratge que permeti assegurar el creixement empresarial sostenible en el temps. Es tracta de la innovació, la sostenibilitat i el compromís social. Són aquests tres valors corporatius els que permeten trobar les millors solucions als reptes empresarials, i també a nivell personal, per poder desenvolupar un projecte econòmic i social d’èxit.

La gestió sostenible i responsable d’una empresa, a més, també exigeix compartir el projecte amb altres agents que puguin aportar la seva visió, establir vincles ferms amb els grups de relació, intercanviant coneixement amb la societat, i evidentment, que cada agent (administració pública, societat civil, mitjans de comunicació, universitats, líders empresarials i institucionals) compleixi el seu paper. Quan aquesta capacitat de gestió sostenible s¿uneix a un esforç de participació per part de tots, els projectes estan abocats a l’èxit.

El Grup AGBAR opera en diversos continents. Quin és el criteri que segueixen per decidir la seva presència internacional?

La nostra visió com a empresa és estar allà on podem aportar solucions globals i d’alt valor afegit, que responguin a necessitats diverses en l’àmbit de l’aigua. Aquest és el nostre principal objectiu.

En l’estratègia d’internacionalització cal tenir en compte, a més, altres aspectes com l’estabilitat i la seguretat jurídica de cada país, i un context que ens permeti oferir productes i serveis en coherència amb una gestió sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. Estar culturalment en sintonia amb el territori també és un altre criteri que cal tenir en compte en l’estratègia d’obertura de nous mercats, ja que facilita les dinàmiques d’interrelació comercials.

Vostè coneix molt bé l’àmbit de l’aigua. En la seva opinió, quin és el seu factor més crític i per què?

Més que de factor crític parlaria de repte. Actualment, ens enfrontem com a humanitat al gran repte d’aconseguir preservar i garantir, en el futur, l’accés de tothom als recursos naturals, especialment, l’aigua. Per això, la nostra companyia s’ha compromès fermament amb els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU, i sobretot amb els relacionats amb la necessitat de garantir l’accés a l’aigua i el sanejament per a tota la població. Aquest objectiu és bàsic, ja que l’aigua és un element transversal i una condició per al compliment de la resta dels ODS, que han d’acabar la tasca que van començar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

En aquest sentit, caldrà innovar de manera cada vegada més veloç i innovar des de la perspectiva del desenvolupament sostenible. I ho hem de fer contribuint a la qualitat de vida de les societats sense comprometre les del futur. Una visió empresarial molt integrada en la nostra estratègia de grup, ja que, en l’anàlisi de projectes, tenim en compte paràmetres socials, mediambientals, ètics i laborals, més enllà dels estrictament econòmics.

Posar el focus en el desenvolupament sostenible ens permet alinear el nostre negoci amb aquests grans reptes i convertir-nos en un agent clau en la seva resolució: desenvolupant tecnologies per aconseguir més eficiència en la gestió de l’aigua; acompanyant els sectors productius en la millora dels seus processos, trobant fórmules que garanteixin la distribució equitativa dels recursos hídrics, i conscienciant la societat sobre la necessitat de preservar-los.

Com definiria el model organitzatiu i de gestió de la companyia que presideix?

El nostre model empresarial es basa en l’excel·lència en la prestació de serveis, la innovació com avantatge competitiu, la gestió del coneixement i, sobretot, el diàleg. Diàleg, primer de tot, amb la societat, i això significa estar molt propers al territori i a les seves sensibilitats. Diàleg amb les administracions públiques, ja que establir relacions responsables, fluïdes, ètiques i transparents entre governs i empreses permet dur a terme projectes ambiciosos amb magnífics resultats per a la societat. Diàleg i actitud d’escolta contínua cap a l’usuari i el client, des d’un tarannà flexible segons les necessitats del moment. I també diàleg continu amb les indústries, a través de plataformes tecnològiques, fòrums i projectes d’investigació i innovació, que permet obtenir una visió global de noves solucions a desenvolupar amb beneficis ambientals, econòmics i socials.

Al mateix temps, i a nivell organitzatiu intern, el nostre Grup té especial cura pel seu equip humà i el desenvolupament del talent. Per això, aposta per la formació contínua, el respecte a la igualtat d’oportunitats i un entorn de treball segur i saludable. En aquest sentit, actualment, a més, estem culminant un procés de transformació de la manera de treballar coincidint amb el trasllat de la nostra seu. Un projecte que ha permès a l’empresa estar a l’avantguarda de la gestió del canvi, aconseguint optimitzar la nostra manera de treballar per ser més col·laboratius, més eficaços i més sostenibles.

De quina manera el Grup s’implica en el territori en el qual desenvolupa la seva activitat?

En el nostre cas, ens impliquem activament amb les comunitats locals en les quals estem presents. L’accés universal a l’aigua potable, l’educació i la sensibilització en l’ús sostenible de l’aigua i la inversió en iniciatives socials, són els eixos bàsics d’aquest compromís.

A més d’aportar recursos, la companyia col·labora difonent missatges solidaris, i l’equip humà s’implica fomentant iniciatives solidàries o participant-hi. Només així es poden establir vincles de col·laboració que faciliten la transferència de coneixement i els valors.

Aquest és un punt especialment important a desenvolupar, i per això, les companyies han de ser capaces d’obrir-se a un major diàleg amb els governs i amb els grups d’interès de les comunitats locals. Tot i això, cal tenir en compte que en un món globalitzat on no existeixen fronteres les decisions transcendeixen més enllà del seu territori.

Quina és la finalitat de la Fundació AGBAR?

La Fundació AGBAR és una entitat sense ànim de lucre que treballa per posar el coneixement d’AGBAR al servei de la millora de la qualitat de vida de les persones, i mantenir el compromís social amb les persones i el medi ambient. Per això, promou i fomenta accions sobre desenvolupament sostenible en els seus tres vectors de protecció del medi ambient, d’igualtat social i de creixement econòmic, mitjançant la recerca, la innovació i la difusió del coneixement, i desenvolupa projectes d’assistència social.

El compromís de la Fundació AGBAR amb la comunitat es fa palès en tres eixos estratègics d’activitat: el compromís amb les persones, amb la cultura i el coneixement, i amb la innovació i el medi ambient.

Expliqui’ns altres projectes que realitza la Fundació AGBAR o als quals dóna suport. D’acord amb les tres línies d’actuació descrites anteriorment, la Fundació impulsa diverses iniciatives, i el Fons de Solidaritat és la més important. Creat el 2012 per garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a les famílies en risc d’exclusió social, ha concedit més de 52.000 ajudes, que han beneficiat més de 12.300 famílies. Els prop de dos milions d’euros invertits fins avui converteixen aquest fons en un clar exemple de l’aposta de la Fundació AGBAR per contribuir a la cohesió social. Aquest fons es gestiona en col·laboració amb els serveis socials dels ajuntaments. De la mateixa manera, els respectius acords amb la Creu Roja de Catalunya, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Mambré, la Fundació de l’Esperança i la Fundació Hàbitat3, han permès aplicar exempcions similars a persones sense recursos ateses per aquestes entitats, i bonificar als residents els seus habitatges de lloguer social.

A més, la Fundació AGBAR impulsa programes educatius gratuïts per a alumnes de tots els cicles educatius, el Museu Agbar de les Aigües, el Cercle de l’Aigua (fòrum de debat i reflexió sobre diversos temes), publicacions sobre diferents aspectes en l’àmbit de l’aigua, beques per a màsters universitaris, etc., i participa en projectes de diferents entitats: el Banc dels Aliments, Creu Roja, Banc de Sang i Teixits, Fundació Abadia de Montserrat, Fundació Pere Tarrés, Trinijove, UNICEF, Fundació Marianao, Casal dels Infants i l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, entre d’altres.

Quins creu que són els principals reptes que té la humanitat per a les properes dècades?

Un dels reptes principals on tenim molt a dir com a empresa referent del sector mediambiental és, evidentment, la lluita contra el canvi climàtic. Els seus efectes en la societat fan més urgent que mai els acords internacionals per a reforçar polítiques que impulsin el desenvolupament de solucions i tecnologies necessàries per lluitar contra l’escalfament global.

En aquest sentit, la 21a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (COP21), celebrada a París aquest desembre, marca un full de ruta per a estats, empreses i altres actors. És imprescindible que les empreses i els governs es comprometin a afrontar un fenomen que afecta tot el planeta.

Per suposat, hi ha altres qüestions que em preocupen especialment, com l’augment de la desigualtat al món. Entrevista Revista Fundació Abadia de Montserrat, 2025

Quins són actualment els principals esculls perquè l’aigua deixi de ser un element de desigualtat entre els pobles?

L’aigua i el sanejament són elements clau per assegurar entorns saludables i sostenibles, per al desenvolupament econòmic i social de qualsevol societat i, per tant, per aconseguir que totes les persones tinguin una bona qualitat de vida.

Cal que hi hagi un lideratge basat en el coneixement, però sobretot, ha de ser un lideratge integrador, on els objectius i les projeccions tendeixin a reduir la desigualtat. Si no som capaços d’establir aquesta governança no podrem resoldre els problemes del futur.

Aigua i energia han estat realitats inconnexes fins a finals del segle XX. A Occident no ho valorem suficientment, perquè tenim les dues coses. Malgrat tot, resulta un somni per a quasi mil milions de persones. Aquestes diferències abismals ens fan concloure que el model hídric actual no és només ecològicament inviable, sinó també humanitàriament insostenible. Els problemes no són d’escassetat, sinó de mala gestió del recurs. Millorar-la és essencial per lluitar contra la pobresa.

Quin paper està jugant la tecnologia per afrontar els reptes que hem comentat?

La tecnologia tindrà, sens dubte, un paper crucial. La nostra empresa aposta fortament per l’R+D+I amb l’objectiu de ser més innovadora, més responsable i més sostenible. Davant dels reptes del canvi climàtic, per exemple, responem sent més eficients a través de la tecnologia en la gestió de l’aigua, l’energia i els actius. Controlant el nostre impacte ambiental i fomentant una economia circular. És a dir, una economia restaurativa en la qual qualsevol residu pot ser transformat en matèria primera. Predient els efectes del canvi climàtic i incrementant la resiliència en les ciutats. I apostant per la innovació en projectes, per exemple, centrats en la reutilització i recàrrega d’aqüífers per preservar els recursos naturals, entre d’altres.

Entrevista Revista Fundació Abadia de Montserrat, 2025 Núm. 14

Filtros

La ciudad del siglo XXI
Inauguración de la sede en Madrid de la Sociedad Barcelonesa de Estudios Económicos y Sociales de Foment del Treball...
Gracias
Desde hace tres décadas, he estado vinculado a un mundo que me apasiona, que es el agua y al...
1 minutos
Alianzas público-privadas en la gestión del agua en Chile
El modelo de alianza público-privada para la gestión del agua en Chile cumple 25 años. Esta colaboración entre el...
1 minutos
125 Aniversario 150 aniversario 2050 acceso acceso universal acción Acción Social actividades actuacion conjunta acuaforum acuerdo de parís acuíferos administradores agbar agenda 2030 agricultura agua agua potable agua potable y saneamiento agua regenerada aguas andinas Aguas de Alicante aguas de barcelona aguas de cartagena aguas de saltillo aguas regeneradas aguas residuales Aguas subterráneas aigua aigües de barcelona Alhambra de Granada alianzas alimentación alimentación saludable alimentos ángel simón Aniversario año Antoni Gaudí aquae campus aquaforum arte Aua autosuficiencia energética barcelona BASF Becas Talento bienestar big data biodiversidad biofactoría biofactorías calidad de las aguas calidad del agua cambio cambio climático camins.cat Canales y Puertos Canals i Ports canarias Cartagena Cartagena Avanza cataluña cede Cercle d'Economia Cercle de l'Aigua cetaqua chile ciclo del agua ciclo integral del agua ciencia círculo financiero ciudad ciudadanía ciudades ciutat clásicos aquae clientes co2 Col·legi d'Enginyers de Camins colaboración colaboración público-privada Colegio de Ingenieros de Caminos Colegio de Ingenieros de Caminos Canales y Puerto comercio competitividad complicidad compromís social compromiso compromiso social conciliación laboral concimiento coneixement CONFAVC Conferencia confianza confianza empresarial Congreso CEDE Congreso de Directivos CEDE conocimiento conservación constitución española consumo contaminación del aire contrato social cooperacion cooperación al desarrollo cooperación pública-privada cop21 COP28 covid-19 crea creatividad criterio Criterios ESG cultura cultura laboral daniela rebolledo decenio del agua defecación al aire libre depuración derecho derecho de aguas derecho humano derecho humano al agua derecho humano al agua y saneamiento derechos humanos desafío desarollo sostenible desarrollo sostenible Desayunos CEDE Desayunos ESADE desenvolupament sostenible desigualdad Desperta Barcelona! día de la tierra día de los museos día de los trabajadores día del alivio de la tierra día del libro Día del retrete Día del saneamiento día internacional de la madre tierra día internacional de la mujer día internacional de los trabajadores día internacional mujer día mundial dia mundial de aigua día mundial de la alimentación día mundial de la madre tierra día mundial de la tierra día mundial de los humedales día mundial de los museos día mundial del agua día mundial del lavado de manos día mundial del libro día mundial del medio ambiente día mundial del medioambiente día mundial del retrete día mundial del saneamiento día mundial medio ambiente día mundial museos día mundial saneamiento diálogo dieta mediterránea digitalización dinapsis directivo discapacidad disrupción diss DMA DMA2023 earth day 2018 earth overshoot day Ecofactoría economía economia circula economía circular económica educació educación eficacia eje social El Economista El Español el niño emergencia climática emisiones cero emisiones co2 empleabilidad empleo emprendedor emprendedores emprendeduría emprenedoria empresa empresario EMUASA energía enginyeria entrevista equidad ESADE escasez escuela del agua esfuerzo ESG españa estrategia diss estratègia empresarial Estructura Económica de España estructuras verdes ética eulogio dávalos excel·lencia excelencia excelencia empresarial exposición fao FCC Business financiacion foment del treball fondo de solidaridad Fondos Next Generation formación formación dual Foro de Vanguardia foro económico mundia foro económico mundial fotografia fp dual francia fundació agbar fundación acuorum Fundación Agbar fundación aquae fundación astoreca Fundación Caminos Fundación CEDE fundación once futuro futuro verde gabriela mistral Galicia Galiciapress gaudí género Geopolítica gestión gestión del agua gestión eficiente gestión hídrica Gestión Sostenible global gobernanza gonzalo rojas Granada Green Deal gro harlem brundtland Grupo Godó Grupos de interés hábitos saludables Hacer visible lo invisible hidraqua Hidrogea historia hub huella de carbono huella hídrica iberoamérica ideas IESE igualdad igualdad de genero igualdad de oportunidades ildefon cerda ilusión Inauguración inclusión social industria infraestructuras ingeniería ingeniero innovació innovación Instituto Cervantes intel·ligència inteligencia artificial internacional inversión inversor investigacion iwater barcelona jabón jaime lamo de espinosa JGGI2022 JGGI2023 Jornadas de Otoño Juan José López Burniol Junta General Junta General de Grupos de Interés jurídico La Vanguardia La Voz de Galicia latinoamérica lavado de manos lectura legumbres léo heller letras libro libros liderazgo literatura llibre madrid mar marca españa master master tecnologia gestion agua masterclass MBA medio ambiente medioambiente Medios Mestizaje migraciones modernidad movethedate mundo liquido museo museos museos día internacional de los museos música naciones unidas naturaleza neruda networking Next Generation nicanor parra objetivo de desarrollo sostenible objetivos objetivos de desarrollo sostenible objetivos del milenio occidente océano ocupación de calidad odm ods ods6 Oficinas onu OSUR pacto social panhispánico partenariado público privado participacion participación público-privada pasión patrimonio perspectiva de género perú peter gleick pib plásticos pobreza Podcast poesía política potable Premio premio cervantes premios prevención profesionales profesionales del agua proyectos público-privado quim monzo rae Ramon Tamames raúl zurita reconstrucción reconstrucción económica sostenible reconstrucción verde recursos ecológicos recursos hídricos recursos naturales redes reducción de emisiones reformas Regeneración Regeneración del agua regulación regulador único reindustrialización remisiones cero renovables residuo cero residuos resiliencia resiliencia urbana responsabilidad social retos reutilización reutilización del agua rewater global plan riesgos rosa rsc saneamiento saneamiento universal sant jordi santiago sector agrícola sector del agua seguridad alimentaria seguridad jurídica sequía Shlomo Ben Ami smart agriculture smart cities smart city social sociedad siglo xxi soft path solidaridad solidaritat soluciones naturales sostenibilidad sostenibilitat suez suministro talent talento Tamames tecnología territori territorio tic torre agbar trabajador trabajadores trabajo transformación transformación cambio Transformación ecológica transición ecológica transparencia treball trinomio agua-alimentación-energía turismo unicef universidad UPC upc school urbanisme urbanismo urbanización valor del agua valores Veolia Viaqua violeta parra visionario Wake Up Spain world toilet day