La Barcelona que coneixem avui en dia no seria possible sense la contribució de personatges d’escàs ressò fora del seu àmbit professional, però que han tingut un paper cabdal en fer de la nostra ciutat el lloc que és actualment. Una de les figures clau en els àmbits de l’ordenació del territori, les obres públiques i l’urbanisme de la segona meitat del segle XX a Barcelona i a Catalunya ha estat, sens dubte, l’Enginyer de Camins, Canals i Ports, mestre i amic Albert Serratosa, que ens va deixar al setembre. A ell i a la seva intensa trajectòria li rendírem un merescut homenatge al nostre Col·legi dimarts passat.
L’Albert era, primer de tot, un pensador del territori i va defensar durant tota la seva vida una concepció integrada i coherent de l’urbanisme. Trobareu un recull extens del seu recorregut professional en aquest article de l’Andreu Ulied, publicat al número 43 de la revista Camins.cat, amb data gener de 2016.
És ben sabut que en Serratosa era un gran planificador. Segons les seves pròpies paraules: “La planificació és fer ús de manera conscient i eficaç de la capacitat humana, limitada però significativa, d’evitar o atenuar riscos, protegir la natura, reduir costos, impulsar dinamisme i ampliar el benestar”. Al meu semblar, l’Albert era l’enginyer total. En el breu discurs que vaig tenir l’honor de pronunciar durant l’acte d’homenatge, em van demanar parlar de la seva faceta d’emprenedor, una de les moltes cares de la seva personalitat polièdrica. L’Albert no només planificava amb cura els seus projectes, sinó que posava tots els seus esforços en fer-los realitat, mogut per la immensa passió que sentia envers la seva feina.
En efecte, de les coses que he après d’ell al llarg d’aquests anys, l’aposta per l’emprenedoria és el que més he admirat. Dins el seu llegat, l’Albert ens ha deixat la constatació que, si es desitja, es pot emprendre des de qualsevol àmbit, ja sigui l’universitari, l’empresarial o el personal, així com que és imprescindible la col·laboració de tots els agents implicats, cosa que comporta molts cops l’enteniment entre el sector públic i el privat. Al mateix temps també ens ha llegat que, per emprendre, és crucial envoltar-se de persones treballadores i competents, però, sobretot, que tinguin la mateixa passió que un mateix.
El millor exemple del seu afany per executar tots els projectes que havia projectat és el Túnel del Cadí, mostra també del seu pensament europeista i de la idea que les grans infraestructures conformen el territori. Aquesta fou una de les obres amb les que va trobar més obstacles a nivell de finançament i d’execució. Malgrat tot, gràcies a la seva tenacitat, avui podem gaudir d’aquesta infraestructura.
M’agradaria fer esment d’un projecte en el que vaig participar personalment juntament amb l’Albert. Parlo de la creació de la Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà (FUTIC), que tenia el propòsit de commemorar el 150è aniversari de l’aprovació del Pla Cerdà l’any 2009. Sense la tasca de la FUTIC, probablement la difusió de l’obra de l’urbanista català del segle XIX per excel·lència, hauria estat menys àmplia en una data tan assenyalada.
La passió de l’Albert s’escapava de l’àmbit de l’enginyeria civil, sempre fou un defensor del coneixement i de la visió humanista del knowhow. Home de món, emprenedor de mena, podríem pensar que la seva perseverança en l’execució de projectes és difícil de dur a terme avui dia. Crec que és precisament ara, en moments de canvi, quan cal ser més emprenedors que mai i apostar per projectes innovadors. En aquest sentit, trobarem a faltar de manera especial a l’Albert Serratosa.