Sant Jordi és sempre una data molt assenyalada per la seva capacitat de fer sortir la gent al carrer amb el reclam de la literatura, la cultura i l’art. Normalment és un dia laborable, però aquest any cau en dissabte. Per tant, em serà més fàcil gaudir durant el dia d’avui d’un passeig pels carrers de la meva ciutat, Barcelona, per observar amb deteniment els detalls incomparables que ofereix aquesta jornada.

Petits instants que m’agrada desar a la meva memòria, com ara el nen que ofereix una rosa a la seva àvia amb el seu millor somriure, la dona indecisa entre dos llibres per regalar al seu marit, el pare que llegeix a la seva filla un conte acabat d’estrenar, la parella de nuvis que passeja enamorada aliena a la gentada de Les Rambles o els turistes que miren sorpresos la xerinola d’una festivitat per a ells desconeguda, però per a nosaltres tan estimada.

És un dia, per tant, d’exaltació de la cultura i de l’art de llegir i d’escriure. Al meu parer, l’hàbit de llegir és, en aquests temps líquids de canvi en els que vivim, l’àncora que ens mantindrà lúcids i serens en un mar d’incerteses. Els llibres són una eina de comunicació entre generacions, de transmissió de coneixement, d’emmagatzematge de les experiències viscudes, quelcom que, sense ells, quedaria a mercè de l’oblit. La lectura i l’escriptura són el nostre passatge a un futur on la cultura i l’educació prevalguin per sobre de tot. Com diria Umberto Eco “en temps de talibans resulta un plaer llegir un llibre”.

Per aquests motius, em satisfà poder escriure que el passat 5 d’abril vam presentar a la seu de la RAE a Madrid un número especial de la revista Granta en Espanyol dedicat íntegrament a l’aigua. Com a president de la Fundació Aquae, és un veritable honor haver col·laborat amb Granta en l’edició i publicació d’aquest monogràfic, ja que és una de les revistes més importants a nivell mundial. De fet, ha estat qualificada pel mateix New York Times com “la més elogiada”. El número Agua reuneix textos narratius i poètics de gran diversitat que tenen en comú l’aigua com a fil conductor. Han estat escrits per autors de prestigi com Claudio Magris, Olvido García Valdés, Frederic Amat, Marina Perezagua, Eduardo Lago, Helen Oyeyemi, Laszlo Krasznahorkai, Elvira Lindo, Enrique Vila Matas, Chantal Maillard o Santiago Roncagliolo, que han unit les seves veus per retre homenatge a l’aigua com a origen de cultura, literatura i vida.

Haig de confessar que em fa especial il·lusió la publicació d’aquest número perquè reuneix les meves dues grans passions: l’aigua i la literatura. D’una banda l’aigua, amb la qual tinc l’enorme sort de treballar cada dia i la que concebo no solament des d’una perspectiva professional, tecnològica i científica, sinó també des d’un angle reflexiu i vital. D’altra banda, la literatura, que ha estat des de sempre una de les meves majors aficions i que m’ha aportat assossec i inspiració.

La nostra col·laboració amb Granta s’emmarca en un context de valors que compartim i que ens uneixen. El principal és la innovació, a través de la promoció del talent de les persones, tant el ja consagrat com aquell talent incipient que està per descobrir i potenciar. A més d’innovar, nosaltres en l’àmbit de l’aigua i Granta en el de la literatura, compartim una visió oberta, integradora i social.

D’altra banda, gràcies a aquesta col·laboració, he tingut l’oportunitat d’escriure un article per a la secció “Meandres” d’Agua. Ha estat una experiència que valoro moltíssim perquè m’ha permès apropar-me a la meva relació amb l’aigua com no ho havia fet mai, des d’una òptica molt personal i íntima. Com explico en el meu article de Granta, vaig néixer a Manresa, ja que els meus pares vivien en un poble proper, l’església romànica del qual està a l’embassament de la Baells, responsable de subministrar aigua a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. L’exercici d’escriure, de plasmar en paper els meus records, les meves reflexions i pensaments, m’ha fet adonar-me que el meu contacte permanent amb l’aigua va començar des de ben d’hora a la meva vida i que, a dia d’avui, em segueix acompanyant.

Tal i com humilment he fet jo en aquest article, milers d’escriptors i artistes s’han inspirat en l’aigua al llarg de la història. És un recurs essencial per a la vida, però també font inesgotable d’inspiració per a la literatura. Precisament, el passat 7 d’abril vam celebrar l’aniversari de naixement de Gabriela Mistral, poetessa xilena que va escriure un dels meus poemes preferits, Elogio del agua, els versos del qual recullen la naturalesa de l’aigua en totes les seves expressions, incloent-hi també “l’aigua dels canals, aigua de les enginyeries d’home”, que a mi em toca molt d’a prop.

Teniu el meu compromís personal que des d’Agbar seguirem promocionant la literatura, l’escriptura, la cultura i l’educació amb accions com la publicació d’Agua o la col·laboració que mantenim amb la RAE per a l’edició i difusió de grans clàssics i per a l’elaboració del Diccionario del Español Jurídico. A Agbar, generar sinergies entre ciència i art és una de les nostres passions. Al nostre treball, gràcies a la tecnologia, intentem fer que viure sigui més fàcil, en canvi, l’art i la literatura aconsegueixen que vulguem viure, és a dir, que la vida sigui quelcom realment emocionant. Per això us convido a llegir el número Agua de Granta i a guardar molt endins vostre l’esperit cultural i literari que avui sura a l’aire per poder gaudir-ne cada dia de l’any.